Xalet d'Emili Villà
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estiueig d'estil noucentista de tradició mediterrània, projectat el 1945 per l'arquitecte Ramon Paradell Rosich. És de planta baixa i golfes, amb teulada a dues aigües de teula plana.
La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa. Al centre hi ha el portal d'entrada, aixoplugat amb un pòrtic proporcionalment força gran, fet amb arcs rebaixats i subjectat per columnes toscanes. La teuladeta del pòrtic és a tres vessants i amb caps de biga de fusta a la part inferior. Al nivell de les golfes a la façana hi ha dues finestres sobre l'eix central. Totes les obertures són emmarcades amb unes bandes estucades i granulades que imiten els carreus, també en els angles de l'edifici. El ràfec conté caps de biga de fusta, i la teulada és truncada. Al vèrtex queda rematada per una bola.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Pel que fa a aquest xalet en particular, Emili Villà va demanar el 6 de març de 1945 llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de l'arquitecte Ramon Paradell Rosich. El dia 1 de desembre de 1945 va ser concedida la llicència.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
