Xalet de Bartomeu Pujol
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa C-21.
Descripció
Xalet unifamiliar d'estil noucentista projectat el 1924 pel mestre d'obres Josep Graner Prat. Consta de planta baixa i golfes.
La casa es troba elevada sobre el terreny, de manera que s'aprofita aquest desnivell per situar el garatge arran del carrer. Per accedir a la planta baixa hi ha unes escales. La façana principal presenta una composició asimètrica, amb dos cossos laterals adossats que sobresurten. El cos de l'esquerra s'aixeca sobre el garatge i consisteix en una pèrgola de base quadrada, rematada amb arquitraus i caps de biga de fusta. La coberta és amb teulada truncada i piramidal, amb teula plana, i rematada amb una esfera de ceràmica. En el cos central de la casa hi ha una balustrada de peces de morter modelat. Al seu damunt la façana presenta un ràfec horitzontal amb arquitraus que segueix la línia marcada per la pèrgola, del mateix estil. El coronament de l'edifici presenta un altre ràfec, aquest a dos vessants, amb arquitraus i caps de biga de fusta que subjecten la teulada. El cos de la dreta és en forma de tribuna poligonal, amb diverses finestres.
La tanca de la finca és la característica de la urbanització impulsada per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants. El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.
Pel que fa a aquest xalet en particular, Bartomeu Pujol, de Can Salero, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar llicència d'obres per construir-lo el 15 de febrer de 1924. El projecte era de Josep Graner Prat, arquitecte. El terreny formava part de l'antiga finca de Can Llunell, de Valldoreix.
Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
