Xalet al camí de Can Roca número 11
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Camí de Can Roca, número 11
    Emplaçament
    La Floresta

    Coordenades:

    41.448890680669
    2.0762918679652
    422844
    4589002
    Número de fitxa
    08205 - 470
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa B-143.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    2992518DF2829B0001ZK
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
    Oficina de Patrimoni Cultural

    Xalet d'estil noucentista envoltat d'una ampli jardí. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.

    La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, emmarcat per un pòrtic amb columnes d'estil jònic que sosté un balcó amb balustres de morter modelat entre pilastrons. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha l'obertura del balcó al centre, amb arc carpanell, i una finestra a cada banda. Les finestres són rematades per uns frontons triangulars esgrafiats. A les golfes hi ha una finestra de ventilació emmarcada amb una faixa. El coronament de l'edifici és un mur capcer d'estil barroc amb forma curvilínia que incorpora unes gàrgoles

    Al jardí de la finca hi ha dos til·lers destacables.

    L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.

    Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.

    Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.

    Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la "bolera" i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.

    De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.

    Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)

    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.

    ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). La Floresta (Pearson) desapareguda. Editorial Efadós SL, p. 40.