Xalet a la rambla del Jardí número 119
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil noucentista emplaçat al nucli de Valldoreix. És una edificació de volumetria complexa, formada per diversos cossos amb teulades a dos, tres i quatre vessants. Consta de planta baixa, planta pis i golfes.
A la planta baixa hi ha dues arcades de mig punt davant la façana amb la funció de porxo. En la primera planta, sobre aquestes dues arcades n'hi ha una altra que fa la funció també de porxo, en aquest cas del primer pis, amb un gran arc de mig punt. A la terrassa del porxo de la planta primera i a la terrassa superior de la torre hi ha un ampit revestit amb ceràmica blava amb un motiu geomètric. A la terrassa del porxo se li sobreposa una elegant barana. Ambdues terrasses desguassen mitjançant gàrgoles ceràmiques amb cap d'animal. L'edifici incorpora un ràfec amb caps de biga de fusta. La coberta és amb teula plana i amb faldó truncat, rematat per un pinacle.
Adossat al costat dret del cos principal s'aixeca un cos en forma de torre, amb planta baixa i planta. És rematat amb un ràfec amb caps de biga i coronat amb un fris de rajoles blaves. A l’esquerra de la casa hi ha un cos menor amb funcions de garatge.
El cancell de la finca està fet amb pilastres amb remat classicista. La tanca és característica d'aquesta zona urbanitzada pel promotor Joan Borràs, feta a la base amb conglomerat de pedra de Sant Llorenç.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.
Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.
A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
