Vinya del senyor Mañas; Can Coll ; Mas Coll

Alella

A finals de la dècada de 1970, en obrir-se el carrer de La Selva, van aparèixer en el marge nord del vial diverses parets de factura romana i es trobà superficialment un amforisc i un vas de T.S. Lucente (f. Lamb. 28). Posteriorment la Dra. Marta Prevosti visità l' indret i hi observà fragments de "tegulae", àmfora, ceràmica comuna, ceràmica de parets fines i un fragment de T.S.Clara A (PREVOSTI 1981, p.244).
L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella hi van exhumar una àmfora bètica f. Belt. II A, sencera, localitzada "in situ" en l'angle entre dos murs. L'excavació es limità a la realització d'un forat per a l'extracció de l'àmfora.
Sense cap tipus de control arqueològic, l'any 1986 es començà la construcció d'una casa en el solar, destruint probablement gran part de les restes. Entre el gener i el febrer de 1987 s'hi va realitzar una excavació d'urgència, dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, en motiu de la
construcció d'una piscina. L'actuació consistí en l'excavació d'una franja de 8,5 m de llargada, seguint el traçat del carrer, i d'entre 3 i 1,75 m d'amplada, dividida en dos quadres.
S'hi documentà un recinte o habitació format per tres parets realitzades amb pedres de granit local lligades amb argila; la paret oest hauria desaparegut en construir-se el carrer. L'amplada mitjana dels murs era de 50 cm, conservant en la part est entre 1,40 i 1,60 m d'alçada, mentre que en l'oest, tocant al carrer, apareixien arrasades fins al subsòl natural. No es constatà cap rasa de fonamentació, essent les parets construïdes sobre aquest subsòl. El paviment del recinte el formaria així mateix el nivell geològic.
L'estrat d'enderroc, aparegut també a l'exterior de l'habitació, estava format per argila i grans quantitats de pedra, "tegulae", "imbrices" i alguns fragments de tovot i d'"opus signinum". Els directors de l'excavació plantegen la hipòtesi de l'ensorrament de la teulada en direcció
SE, produït de manera sobtada. En aquest nivell s'hi recuperà alguns fragments de ceràmica Campaniana A, un fragment de T.S. Sud gàl·lica, T.S.Hispànica, T.S. Africana A, ceràmica de cuina africana, abundant terrissa comuna, àmfora (f. Dr.7-11 i Pascual 1) i fragments de "dolia". Destaquen també una anella i dos claus de ferro, tres fragments de separadors de cuita, un fragment de ponderal, un possible opercle i tres peces de terracota de forma triangular convexa.
A l'interior del recinte, sota l'enderroc, es localitzà directament el sòl d'ocupació, constituït pel terreny natural. Retallant aquest estrat, s'hi documentà un forat de pal, de 41 cm de diàmetre màxim i una fondària de 50 cm.
A l'exterior, destaca la localització de dos estrats amb cendres i amb nombrosa presència de terrisses cremades i abundants rebuigs de forn. Les restes correspondrien a un possible establiment rural que ben a prop disposaria d'un forn de cocció de ceràmiques comunes, del qual els estrats amb rebuigs en serien una possible escombrera. S'hi produirien olles f. Vegas 1, pàteres f. Vegas 20, cassoles de vora bífida imitació d'importacions i gerres f. Vegas 38.
Es desconeix la cronologia fundacional de l'establiment, si bé podria estar entorn finals del segle I aC i inicis del segle I dC. L'amortització pot datar-se vers inicis del segle II dC.
Actualment (2004) les restes son cobertes per un talús que protegeix la piscina de la finca.