Via romana Ilerda Ad Fines
Sant Martí Sesgueioles

    Anoia
    Travessa el municipi d'E a O, a la banda N de la via del ferrocarril
    643

    Coordenades:

    41.707256468886
    1.4913665823156
    374486
    4618374
    Número de fitxa
    08228 - 65
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Romà
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    IaC a V dC
    Estat de conservació
    Dolent
    No s'han trobat / conservat indicis arqueològics d'època romana, tot i que el traçat és el de la via històrica. El camí actual està en perfectes condicions
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    El tram de camí històric data d’època romana, travessa la part nord del municipi de Sant Martí Sesgueioles d’est a oest, forma part de la via romana que anava de Lleida a Martorell. En el context romà, formaria part d'una via secundària, de caràcter local que es van construir per unir els centres urbans i altres punts del territori. Actualment no es veuen indicis de restes del camí original, probablement erosionat pels pas dels segles. Es tracta d’un camí d’us comú històricament i a l’actualitat.

    El tram del camí inventariat formaria d’un gran eix que amb origen a la ciutat d’Ilerda (Lleida) es dirigia cap a la Via Augusta en el seu pas per Ad Fines, Martorell. Segons el trajecte proposat per Soto i enumerat com la via número 24 Soto (2010), aquesta via comunicava també les poblacions romanes de Iesso i de Sigarra. El recorregut més probable sembla que sortiria d’Ilerda per la seva vessant septentrional seguint aproximadament l’antic camí de Corbins, l’actual carretera de Lleida a Balaguer (LV-9224), seguiria la vall del riu Segre sempre per la seva vessant dreta. La via creuaria els territoris de les poblacions de Torrelameu i Menàrguens, dirigint-se cap a Balaguer. A partir d’aquesta població, la via es dirigia cap a Ponts, passant per les localitats de Cubells i per les rodalies d’Artesa de Segre. Des de Ponts, la via es dirigia cap a la plana de la Segarra, on es localitzaven dos nuclis importants per al control territorial del rerepaís, Iesso (Guisssona) i Sigarra (Prats de Rei). Deixant al cantó meridional el Serrat de St. Julià, la via es dirigiria cap a la Plana Alta i la Plana de la Torre, des d’on es dirigiria cap a la població de Selvanera evitant el fort desnivell de la Sola de Mascó. Des d’aquesta població i seguint un eix força rectilini, la via es dirigiria directament cap a Iesso, en un eix fossilitzat i que emmarquen la Creu Roja i l’ermita de St. Romà Màrtir. A partir de Guissona, la via es dirigiria seguint un eix força rectilini cap a la població de Prats de Rei, on tradicionalment s’ha situat Sigarra. Aquest traçat es realitzaria seguint l’eix format per Vicfred, Conill, Sant Martí Sesgueioles i Prats de Rei. Des de Sigarra (Prats de Rei), la via aniria a buscar l’actual ciutat de Manresa utilitzant el pas de la riera de Rajadell. La via sortiria de Manresa en direcció sud, seguint sempre la vora dreta del riu Llobregat. D’aquesta manera, la via passaria per Monistrol de Montserrat, Olesa i Abrera. Finalment, la via arribaria a comunicar amb la Via Augusta a l’alçada del Pont del Diable. (SOTO, 2010)

    DE SOTO, Pau (2010). Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral online, p 219-222