Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Notícies de Marià Ribas de l'any 1952 detecten entre Burriac i el Montcabrer diverses sepultures de teules. Ens diu que en una hi havia una destral de pedra basàltica com objecte d'ofrena. Al costat, dos enterraments en urna. Marta Prevosti (1981:206), citant notes de l'arxiu Ribas, parla de molta ceràmica romana feta a torn, fragments d'àmfora, teula, ceràmica ibèrica i romana feta a torn i feta a mà. També parla de sepultures tardanes rectangulars amb parets de pedra aplanada ( 0,45 x 1,95 m) que han perdut la tapa. Marta Prevosti també cita informació proporcionada per Joaquim Serra que diu que la ceràmica romana (àmfora i teules) s'estén pel vessant de Cabrera de Mar. Igualment parla de l'existència de sitges.
A les prospeccions superficials realitzades durant l'execució de la Carta Arqueològica (1987), els autors parlen de la localització de diversos fragments de ceràmica en ambdues vessants del turó, sense cap estructura. En el cim s'hi podia observar una gran quantitat de material ceràmic provinent de forats de excavadors clandestins. Segons informacions orals recollides pels autors de la Carta Arqueològica, els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes). En el cantó N i E del cim s'observa la darrera filada d'una paret, possiblement ibèrica, que envoltaria el cim del turó. També, a les roques que coronen el cim, es veuen forats rectangulars repicats.
Actualment, el Turó de l'Infern, s'interpreta com un lloc estratègic de vigilància i control del territori en època ibero-romana, en relació amb el poblat ibèric de Burriac.
Fa vint anys s'observaven gran quantitat de ceràmica ibèrica i romana i fileres de pedres. En la nostra visita ja no es veien restes superficials. No ha estat mai excavat, però sí espoliat.
També s'observen quatre forats equidistants, excavats en una de les roques més enlairades d'aquest turó, i d'uns 15 cm. de costat. Han estat interpretats (BASSA, FARELL, PUJOL 1994: 26-27) com les famoses forques medievals que hi havia al Montcabrer, instal·lades per Pere des Bosch al segle XIV, i que esmenta la documentació medieval (CUADRADA 1988: 139).
Història
L'any 1984 es va fer una recollida superficial de materials, per la presència continuada de clandestins i després de posar-ho en coneixement del llavors Servei d'Arqueologia de la Generalitat. Aquests materials es troben dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. Destaquen la presència de produccions calenes (formes Lamboglia 1 i 5), àmfora itàlica (Dressel 1) i àmfora local (Pascual 1) i nombrosa ceràmica ibèrica tardana.
L'any 1999, amb motiu d'un projecte de recerca de la zona (COLL-JARREGA-PREVOSTI: 2000) es va fer una nova recollida de materials.
Bibliografia
BASSA, O; FARELL, D. I PUJOL, J. (1994). Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, 1994.
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic "Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona.
CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X-XIV). Mataró, 1988.
GARCIA, J (1992). La necrópolis Layetana del "Turó dels Dos Pins" (Cabrera de Mar). Congreso de Arqueología Ibérica. Las Necrópolis (J. Blánquez i V. Antona coords). Varia I Madrid, pàg. 112.
GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territorial a la Laietània ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Ates. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 152.
MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 246 i 250.
MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 77-87.
MALUQUER, J. (1987). Prehistòria i edat antiga (fins el segle III). Història de Catalunya dirigida per P. Vilar. Barcelona, pàg. 241.
OLESTI, O (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.):estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, pp. 196 i 438.
PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 206, apartat 189.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47, apartat 72.
RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 68.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pp. 647.
