Es tracta de troballes superficials de ceràmica ibèrica en una explanada coberta de grava i quitrà amuntegat, envaïda per d'herbes i matolls, a les proximitats de can Llucià i a tocar de l'autovia.
El jaciment va ser descobert, l'any 1976, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.
L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, ceràmica ibèrica a torn, d'ús comú, i ceràmica bicolor típicament ibèrica.
Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar la degradació a la que havia estat sotmesa l'àrea del jaciment, durant la construcció de l'autovia per a carregar i descarregar camions de materials de construcció, pel que no es pot trobar cap resta arqueològica en superfície.
Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment.
