Trams de muralles localitzats en diferents seguiments
Els Prats de Rei
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Des del segle VI-V aC i fins el 1714, la vila dels Prats de Rei ha tingut successius recintes fortificats que en major o menor mesura han quedat fossilitzats i són identificables a través dels documents històrics, l'arqueologia, i determinades formes del traçat urbà actual. Així, apart dels portals i passatges medievals i moderns d'aquestes muralles, que són analitzats individualment en altres fitxes, diverses intervencions arqueològiques han anat deixant al descobert trams de muralles de diverses cronologies. La més antiga és la muralla de la Primera Edat del Ferro localitzada el 2013 a les excavacions dutes a terme a la plaça de la Mare de Déu del Portal. Correspon a la base d'una robusta construcció amb una escarpa feta de carreus de pedra que té una inclinació d'uns 40º. El tram localitzat mesura 8 m de llarg i 4 de profunditat, i disposa d'un fossat defensiu no molt profund amb perfil en 'V'. S'ha fet una proposta de restitució del traçat d'aquesta muralla ibèrica que dibuixaria un gran oval. Durant uns seguiments arqueològics duts a terme el 2012, al no casualment denominat 'carrer del Mur' es va localitzar un pany de muralla dels segles XII-XIV amb el seu fossat; es tracta de la primera notícia arqueològica sobre la muralla medieval de la vila. Entre el carrer del Mur i la plaça de la Sardana es localitzà un altre pany de muralla d'època més tardana (medieval-moderna, sense especificar).
IMATGE 1: Perímetre de les muralles o recinte fortificat de la Primera Edat del Ferro (il·lustració extreta de SALAZAR-RAFEL, 2015: 405). IMATGE 2: Tram de muralla i fossat en 'V' de la Primera Edat del Ferro. Fotografia: Natalia Salazar Ortiz. IMATGE 3: Recinte de muralles de la vila al 1711 segons el plànol de la 'Batalla dels Prats de Rei' realitzat per Nicolas Tindal.
Història
Durant tota l'Antiguitat, l'Edat Mitjana i bona part de l'Edat Moderna les muralles eren part essencial de qualsevol vila i ciutat, i successius recintes defensius s'anaven projectant, ampliant o reforçant a mesura que els nuclis creixien o que s'iniciaven nous conflictes bèl·lics. A més de les troballes arqueològiques descrites més amunt, altres notícies històriques donen informació de les muralles medievals i modernes. Cap a 1375, en temps de Pere IV, es crea un censal de 30.000 sous barcelonins amb el qual entre 1375 i 1378 es reedifiquen les muralles, i en aquest moment hi ha notícia de la capelleta feta al capdamunt d'una de les seves portes d'accés: la capella de la Mare de Déu del Portal. Consta que l'any 1462 la muralla de la vila dels Prats de rei tenia un total de 15 torres. Durant la batalla de Prats de Rei de 1711 la muralla quedà malmesa pel foc de l'artilleria atacant, i des de llavors anà perdent protagonisme en l'urbanisme fins a desaparèixer engolida o enderrocada per construir noves cases i carrers.
Bibliografia
-CASTELLÀ RAICH, Gabriel (1943): 'La cruz de término, de Prats del Rey', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, època II, n. 18, Igualada, p. 3-4. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 350, 459. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; MORENO EXPÓSITO, Iñaki; PÀMIES GUAL, Dídac (en premsa): 'De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arquelògiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre la Primera Edat del Ferro i l'Edat Mitjana', Tribuna d'Arqueologia 2013-2014, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; RAFEL FONTANALS, Núria (2015): 'La Fortaleza ibérica de Sigarra: Génesis y diacronía entre la primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC-VI dC)', Fortificaciones en la Edad del Hierro: Control de los recursos y el territorio, Asociación, Científico-Cultural Zamora Protohistórica, Zamora, p. 399-408.
