Tradició dels esquellots
Sant Martí Sesgueioles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El costum que hi havia al poble, referit com a mínim al (primer quart del segle XX), segons el testimoni de la Conxita Grau de Cal Notxe, consistia en concentrar-se un grup de persones amb xiulets, esquelles, llaunes i utensilis varis, amb l’objectiu de fer molt soroll davant de la casa d’un vidu que contrauria matrimoni en segones noces. Per evitar-ho havia de pagar unes pessetes pel manteniment de l’església i un beure a la canalla i els grans que consistia en uns carquinyolis i una mica de moscatell.
Relat de la Conxita Grau (de Cal Notxe), que va morir prop dels 100 anys
Història
Sembla que aquesta tradició es donava quan es casava un vidu o una vídua en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l’algaravia i amb un bon soroll.
El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.
Bibliografia
GRAU, Conxita (2008). “El braç de gitano i els esquellots”. Margaridó, núm 1, agost 2008 p 5
