Torre Pardalera
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Habitatge unifamiliar amb jardí, molt representatiu del canon noucentista. Es tracta d'una casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada amb un potent ràfec recolzat en cabirons. Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat, hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia "TORRE PARDALERA". En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forjat (CUSPINERA et alií, 2001).
La resta de façanes segueixen una pauta arquitectònica similar. A la part posterior té una terrassa al nivell de la planta pis. Aquesta part s'obre al jardí.
Història
El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos urbanitzats sobre l’antic camí de Caldes. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable que servia per regar una zona d’horts.
En el carrer hi ha alguns edificis interessants dels primers decennis del segle XX, d'estil modernista o noucentista. És el cas de la Torre Pardalera, un habitatge unifamiliar amb jardí que exemplifica molt bé el cànon noucentista. Es devia construir a les dècades de 1920 o 30.
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
