Torre Maria
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Actualment, aquest antic hotel alberga sis habitatges plurifamiliars, que es distribueixen dos per planta (planta baixa i dos pisos). Presenta una planta rectangular i coberta a quatre vents. El volum principal té adossat al seu costat de llevant un cos de planta baixa amb terrassa superior, que antigament estava reservat a restaurant. Tot el conjunt està envoltat per un jardí.
Tot i les continues reformes, el llenguatge arquitectònic en la composició de les façanes es manté, prioritzant en tot moment el criteri funcional. Així doncs, s’han renovat les línies simètriques de les obertures i els elements decoratius per mantenir la coherència originària de la façana.
En aquest sentit, destaquem els dos balcons correguts de la façana principal, amb barana de ferro treballat. Les obertures són geminades amb una decoració en baix relleu de maó vist que crea arcades rebaixades damunt les obertures. En aquesta mateixa façana, a la planta baixa, l’accés es fa des d’una porta de vidre i, a banda i banda, la mateixa tipologia de finestres i decoració. Aquesta solució estructural i decorativa de les obertures i de la façana es repeteix a la resta de façanes de l’edifici, i genera un cordó decoratiu.
Al costat de llevant, s’hi adossa un cos de terrassa superior i planta baixa, amb obertures amb la mateixa tipologia constructiva i estètica. L’accés a aquest cos de terrassa, i al jardí que l’envolta, es realitza des del mateix carrer, passats uns metres de mur de tanca en direcció est, i a través d’una reixa de barrots moderna. Des d’allà una amplia zona d’enjardinament envolta la finca i comunica amb la planta baixa del cos de terrassa, mitjançant unes obertures amb vidriera.
La façana de ponent presenta una organització similar a la resta, sobretot pel que fa al manteniment de la tipologia decorativa que emmarca les obertures. Aquestes, però, presenten tres eixos verticals, que alhora, confereixen una simetria a la façana. Hi ha tres tipus d’obertures: finestres balconeres enrasades, finestres de secció rectangular de petites dimensions, i de secció quadrada, ambdues sense decoracions.
Història
La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.
Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest antic hotel i residència es va construir el 1929 per acollir els visitants del balneari Codina, en el moment en què la seva activitat anà en augment.
El 1940, la Torre Maria va canviar el seu ús pel de residencial, remodelant la seva distribució interior en habitatges. I el 2007, va patir una transformació integral amb la rehabilitació i condicionament, però mantenint el caràcter històric de l’edifici.
Bibliografia
LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.
LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007) Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.
LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.
PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
