TORRE DELS HEREUS Copons

Anoia
Solà de la Torre, 08289
A l'extrem de ponent del terme municipal, prop del municipi de Sant Guim de Freixenet
738m
08071-73
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Regular
La construcció està deshabitada i coberta de vegetació.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 000100100CG71A
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de planta irregular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual es troba orientada a llevant. L'abundant vegetació que cobreix la zona ha impedit documentar íntegrament aquest parament, tot i que al pis s'observen tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta, els ampits motllurats i arcs de descàrrega superiors bastits en pedra disposada a sardinell. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars d'emmarcament senzill. La façana de migdia presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a dos nivells. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda de fusta i un arc de descàrrega superior amb la pedra disposada a sardinell. Adossat al costat del portal hi ha un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant, que probablement es correspongui amb un pou. A l'altre costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets amb carreus de la mateixa tipologia que els del portal, la llinda plana i un petit arc de descàrrega triangular al damunt d'aquesta. A les golfes hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. La façana de ponent presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra escairats. L'extrem de migdia d'aquest parament es troba atalussat. La façana de tramuntana, de la mateixa manera que la principal, no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que la cobreix. Al interior, l'edifici presenta sostres coberts amb bigues de fusta i parets emblanquinades. La construcció està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada i està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades regulars. Es documenten pedres de mida molt petita utilitzades per falcar i regularitzar les filades.
L'altre volum que conforma l'edifici es troba en força mal estat de conservació, mig enrunat i cobert de vegetació. Tot i així presenta una planta rectangular i la coberta és de teula àrab d'un sol vessant.

A escassos metres a ponent de la masia es conserven les restes de dos edificis auxiliars que actualment estan força enrunats.

Durant un temps indeterminat, la masia era propietat de Gaspar de Càrcer, el qual també tenia en propietat l'"hospitium" de cal Reiet (al carrer de Vilanova) i uns patis adjacents. Posteriorment, l'any 1736, un descendent seu va cedir-ho tot als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, passant la propietat de la masia a aquests.
També tenim constància que la masia comptava amb una capella privada dedicada a Sant Jordi.

GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119.
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 10.
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].
RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). "Copons". A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 358.