Torre de Viladellops
Olèrdola

    Alt Penedès
    Enmig del nucli de Viladellops
    Emplaçament
    Arribar a Viladellops des de la carretera C-15 pel qualsevol dels dos camins que hi arriben

    Coordenades:

    41.30542
    1.73641
    394221
    4573432
    Número de fitxa
    08145-48
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XI
    Estat de conservació
    Regular
    En el moment de fer la revisió del Mapa de Patrimoni, s'hi estaven fent obres de consolidació. Una part de l'estructura es troba enderrocada.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BIC R-I-51-5566. Decret 22/04/1949
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 1244
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 011A00002
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Torre de planta circular. Té al nivell inferior un diàmetre de 3 m i els seus murs fan un gruix de 1,4 m. Només es conserva fins al nivell del pis principal, on hi devia haver la porta. L'aparell és format per carreus de pedra irregulars petits disposats en fileres horitzontals. Al seu costat s'adossa una petita construcció amb coberta a doble vessant que té el seu interior condicionat com a capella (es podria considerar la presó de la torre). La torre està parcialment esberlada i en procés de ruïna.

    La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976. L'alou de Viladellops fou donat el 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle. Més tard fou una possessió de l'orde dels hospitalers. El prior de la comanda de Sant Valentí reclamà el 1297 al lloctinent del veguer de Vilafranca que defensés el lloc, que era de jurisdicció hospitalera, contra Bernat Soler i l'abadessa de les Puelles. Aquest plet fou molt llarg i no fou reconegut fins el 1451, quan la reina Maria dictà sentència. En un acta que aixecà un advocat l'any 1809 en nom dels hospitalers d'aquesta possessió es diu que la torre estava en ruïnes. 

    AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.