Torre de l'Amo de Cal Riera
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La torre de Cal Riera és una edificació de planta rectangular situada al nord-oest de la fàbrica, a un nivell superior del terreny. Disposa de planta baixa més dos pisos i sota coberta. Esta feta amb murs de pedra sense arrebossar i carreus a les cantonades. Les obertures són rectangulars disposades de manera regular a les façanes, són fetes amb llindes i brancalls de ceràmica decorades amb formes d'arcs conopials i, en alguns casos, amb baranes d'estil clàssic amb balustres. Té també balcons metàl·lics a les obertures centrals i ocults a la planta sota coberta. La coberta és a dues aigües de teula àrab.
Història
Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials.
La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola.
Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages).
Bibliografia
CLOTET, D i SERRA, R. "Els amos de les colònies", a Històries del riu. El llegat de les colònies, Regió7, 2005, p. 43-44
CLOTET, D. I SERRA, R. "La casa de l'amo", a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 67-68
VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa
SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd
TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.