Tomba de cal Mas
Navàs

Bages
Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.
Emplaçament
Carretera a Cardona (C-55), al km. 57,9 (al polígon La Cort, de Cardona), pista asfaltada en direcció est i després nord-est, uns 2,5 km fins al nucli de Valldeperes. Aquí seguir camí direcció nord-est uns 700 m.
507

Coordenades:

41.9122
1.73439
395040
4640802
Número de fitxa
08141 - 206
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Medieval
Segle
VIII-XI
Estat de conservació
Regular
Tomba força erosionada
Protecció
Legal
BPU
Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 20.BARP. Nivell 1. Integral.
Número inventari Generalitat i altres inventaris
CCAA 1567
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08140A011000380000ID
Autoria de la fitxa
Jordi Piñero Subirana

Tomba excavada a la roca d’època alt-medieval, situada en un petit promontori entre les masies de cal Mas i cal Pere Joan, a la zona de Valldeperes. En aquest indret hi ha diversos afloraments de roques. En una hi trobem la tomba, de forma pisciforme i força erosionada. Fou descoberta buida i documentada una mica més tard que altres tombes del municipi de Navàs. En una roca del costat hi ha el que sembla un rebaix de forma més o menys circular. En l’estat actual és difícil determinar de què es tracta.

L’any 1988 Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment a la Carta Arqueològica. L'any 2006 es va dur a terme una prospecció arqueològica en diversos terrenys del tram final de la Vall del Cardener, entre els quals hi figura la tomba de Cal Mas. En aquesta intervenció no es va localitzar cap material arqueològic en superfície.

ACIÉN, M. (2000). “La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico”. Anejos de AespA CSIC, 23. Madrid, p. 429-441.

BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l’obra de J.M. Millás i Vallicrosa. Barcelona. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Institut d’Estudis Catalans. Eumo, Vic.

DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. Cardener, núm. 5, Cardona, p. 107-124.

FOLCH, C. (2005). "El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l’Edat Mitjana (segles V – IX dC)". Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLVI. Girona, p. 37-65.

MARTÍ, R. (2005). “ La defensa del territori durant la transició medieval”. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies (5-7 de març).

PIÑERO, Jordi (1994), Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 31.

Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull. Dies: 15 abril – 15 d’octubre / 16 octubre – 31 de desembre de 2006

Retall en una altra roca al costat de la tomba
Promontori amb alzines al costat del camí, on es troba la tomba
Descarrega PDF