Es tracta d'un enterrament a una cavitat formada per dos grans blocs de gres, amb una entrada triangular. Les seves dimensions aproximades són 2 m de llargada, 1 m d'amplada 1,5 m d'alçada. Es troba a un indret abrupte i cobert per la vegetació, a la vessant nord-oest del turó de Sant Feliuet.
El seu emplaçament és propici per a ésser utilitzat com a cementiri, ja que ofereix unes certes garanties de protecció contra les profanacions i les intrusions d'animals.
Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter, que va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. Actualment les restes de les dues inhumacions no es conserven.
L'aixovar funerari, que es troba al Museu Episcopal de Vic, està format per: una destral polida de tipus votiu, en serpentina, asimètrica; la part distal d'un punxó d'os polit; una dent de senglar amb la punta treballada; un esclat de sílex sense retoc i opac; un esclat de sílex sense retoc, translúcid; un esclat de quars poc translúcid i sense retoc; i un fragment ceràmic.
Aquest material permet situar cronològicament el jaciment al Calcolític.
