Tina de l’Obac
Navàs

    Bages
    Vora la masia de l'Obac, al sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella
    Emplaçament
    Ctra. C-55, al km. 53 sortida cap a St Salvador de Torroella. Seguir pista en direcció sud i nord-oest, passant per les masies de la Fàbrega i Saubeta.
    424

    Coordenades:

    41.87338
    1.69935
    392069
    4636536
    Número de fitxa
    08141 - 169
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Segle
    XI-XV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018. Fitxa 114.EA. Nivell 2. Conservació. Nivell 4. Ambiental / Nivell 6. AEA. Es tracta d'una fitxa genèrica sobre tines segons la qual "es protegeixen totes les tines dels diferents masos del municipi".
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A017000410000IA
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Tina excavada a la roca, probablement d’origen medieval, emplaçada uns 100 metres al sud-est de la masia de l’Obac; concretament en un bloc de roca que es troba isolat a la vora d’un camp. A la part superior la roca té dues cavitats: la més petita correspon a l’anomenat “follador”, que era el lloc on es trepitjava el raïm, i la més gran és la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. Ambdues cavitats estan comunicades per un petit forat circular. La tina mesura 2,40 m de diàmetre i té una profunditat d’uns 2 m. A la part superior conserva encaixos per sostenir les llates. A la part inferior té el forat de la boixa, per on desguassava. Per la part exterior aquest forat surt a un regueró fet amb rebaix de la pedra.

    Segons expliquen els germans Corominas Camps en el seu llibre de referència dedicat a premses, tines i trulls medievals (2017), aquest tipus d'elements arcaics vinculats amb l'elaboració del vi són molt probablement medievals. Es poden considerar els antecessors de les tines modernes que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII, ja sense folladors i, en l’etapa final, revestides amb els típics cairons vidrats.

    Fins que fa poc el seu propietari la va buidar i netejar, aquesta tina es trobava plena de rocs.

    COROMINAS CAMP, Ramon; COROMINAS CAMP, Jaume (2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Centre d'Estudis del Bages; àmbit de Recerques del Berguedà, Manresa; Berga.