Tina excavada a la roca, probablement d’origen medieval, emplaçada uns 100 metres al sud-est de la masia de l’Obac; concretament en un bloc de roca que es troba isolat a la vora d’un camp. A la part superior la roca té dues cavitats: la més petita correspon a l’anomenat “follador”, que era el lloc on es trepitjava el raïm, i la més gran és la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. Ambdues cavitats estan comunicades per un petit forat circular. La tina mesura 2,40 m de diàmetre i té una profunditat d’uns 2 m. A la part superior conserva encaixos per sostenir les llates. A la part inferior té el forat de la boixa, per on desguassava. Per la part exterior aquest forat surt a un regueró fet amb rebaix de la pedra.
Segons expliquen els germans Corominas Camps en el seu llibre de referència dedicat a premses, tines i trulls medievals (2017), aquest tipus d'elements arcaics vinculats amb l'elaboració del vi són molt probablement medievals. Es poden considerar els antecessors de les tines modernes que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII, ja sense folladors i, en l’etapa final, revestides amb els típics cairons vidrats.
Fins que fa poc el seu propietari la va buidar i netejar, aquesta tina es trobava plena de rocs.
