Tina de la riera de Montclar Montclar

Berguedà
Carretera de Montclar a Montmajor
Al peu de la carretera del nucli de Montclar a Montmajor, en confluència amb la riera de Montclar.
08130-44
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
XVII-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08129A00200033
María del Agua Cortés Elía

Tina excavada en una codina de roca que es troba al costat de la carretera que porta del nucli de Montclar a Montmajor, després de la casa El Riu i en el punt on la riera de Montclar passa per sota la carretera. És una tina amb una boca circular d'aproximadament 180cm de diàmetre, que no té un galze a una part del perímetre de la boca per recolzar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava el líquid cap a l'interior de la tina. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, que deu obrir-se a la banda de la riera, a llevant, ja que la part exterior queda tapada amb vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba reomplerta en part amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total.

També s'ha anomenat Tina del Riu, però en haver una altra davant la casa que ja té aquest nom, hem preferit anemonar-la de la riera de Montclar.

La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona.

BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.
COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35.
RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.