Sínia del Ferrer

Vilobí del Penedès

Antiga sínia de rosari ubicada a cerç del nucli de Vilobí, al marge esquerre del camí de Vilobí al torrent dels Llacs. Es tracta d'una estructura formada per un pou d'uns 160 cm de diàmetre, que s'enfonsa verticalment al terra, i que connecta directament amb la mina d'aigua i es troba revestit amb rajoles. A la superfície, la boca del pou es protegeix amb una estructura rectangular feta amb maons de 155 cm d'amplada x 155 cm de llargada x 77 cm d'alçada. A ambdos costats d'adossen dos braços rectangulars que s'adossen a la base de 60 cm d'ample x 30 de llarg x 133 d'alçada, sobre els quals s'assentaven els eixos metàlics aran desapareguts.
Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava directament amb la mina , la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Malgrat que les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, les construïdes com aquesta -vora l'any 1920- ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava.