Serra de Galliners
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya i aprovat el desembre del 2014, reconeix la Serra de Galliners com un dels elements naturals a destacar dins la unitat de paisatge “Plana del Vallès” (n. 17).
Descripció
La Serra de Galliners és una serra formada per muntanyes de poca alçada: el punt més alt és el pujol Blanc, de 315 m d’altitud, i també hi destaquen els turons de Can Camps (287 m.) i de Mataric (280m.), molt pròxims entre ells. La serra ocupa més de la meitat del terme de Sant Quirze del Vallès i pertany també als municipis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Terrassa.
Tot i que hi ha alguns espais agrícoles i part de la carena ha estat urbanitzada, la Serra de Galliners és un espai eminentment forestal format per pinedes de pi blanc, clapes de roure martinenc i alzinars. Té un gran valor ecològic en tractar-se de l’única massa forestal de certa entitat a la plana del Vallès.
D’altra banda la Serra de Galliners vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, el connector ecològic que uneix el parc natural de Sant Llorenç del Munt i el de Collserola. En ella hi trobem la fauna i flora pròpies dels ambients mediterranis. Entre els mamífers hi ha guineus, conills, esquirols, senglars i animals més petits com el ratolí de bosc. També hi ha nombroses espècies d’ocells, entre les quals la mallerenga, el picot, el raspinell comú, l’oriol, l’abellerol i el cucut, i rapinyaires com el xoriguer, l’àliga marcenca o el mussol comú. Entre els amfibis hi ha el tòtil, el gripauet comú i la salamandra; i entre els rèptils, la noia i el llangardaix ocel·lat.
La serra de Galliners és molt utilitzada per senderistes, ciclistes i corredors. Té diversos camins senyalitzats i rutes locals; a part del Camí dels Monjos, a Sant Quirze també trobem quatre rutes botàniques: El bosc de ribera (Torrent de la Betzuca), L’alzinar (Camí de la Font dels caçadors), Les plantes aromàtiques i medicinals (Camí de Sant Feliuet) i Els bolets i els fruits del bosc (Camí dels boletaires).
El camí dels Monjos, que uneix el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorenç del Munt, travessa la serra de punta a punta per la carena. Segons diu la llegenda, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i el monestir estava molt aïllat. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin un mandat: “que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés”. Així ho van fer fins que van arribar a Sant Cugat, on van aixecar el monestir en un indret amb condicions molt més favorables; el camí que van recórrer és l’actual camí dels Monjos.
Història
Galliners és el topònim més antic del terme de Sant Quirze, esmentat a partir de l’any 986 en diversos documents del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès com a Monte Gallinario. També es fa menció de la Serra de Galliners l’any 1054 en l’acta de consagració de l’església de Sant Pau de Riu-sec.
El juliol de 1994 els boscos de la Serra de Galliners i van patir el major incendi del municipi en les últimes dècades. Es van cremar un total de 600 ha, de les quals 420 eren bosc i representaven el 60% de la massa forestal del terme municipal, suposant una gran pèrdua ecològica. El març del 1995 l’Ajuntament va engegar un pla de reforestació de 6’5ha de la Serra de Galliners.
Diverses entitats locals i grups ecologistes, entre ells l’ADENC i Sant Quirze del Vallès Natura, reclamen des de fa anys una major protecció, no només urbanística, per la serra. De fet, hi ha estudis que proposen incloure-la com a Espai Natural d’Interès Local (ENIL) o que suggereixen integrar-la en una futura ampliació de la Xarxa Natura 2000.
