Secà de l'Advocada
Montmeló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment arqueològic que correspondria a la pars rustica d'una vil·la d'època romana. Es van documentar quatre sitges i un espai d'abocador.
La sitja número 1 se situava al solar on s'aixeca l'edifici de Santa Rosa, prop del carrer de Garcia Lorca i contenia ceràmica d'època ibèrica feta a torn i fragments d'àmfora itàlica, així com pedres.
La sitja número 2 es trobava en el mateix solar però tocant al carrer de Vic (Ctra. de Montmeló a Granollers), només es van trobar tres grans lloses de pissarra, una petxina i pedres.
La sitja número 3 es trobava a la cantonada dels carrers Doctor Robert i Garcia Lorca. Conservava una alçada de 90 cm i una amplada màxima d'1,40 m i es va documentar un estrat d'entre 5 i 10 cm, format per llavors i altres restes vegetals carbonitzats.
La sitja número 4 es trobava en l'espai que ocupa l'edifici Sant Antoni, a la cantonada dels carrers Balmes i Doctor Robert. Tenia un diàmetre màxim de 2,10 m i fou desmuntada per la maquinària de l'obra. Tot i així, el senyor Ignasi Cantarell recuperà fragments diversos de tegulae, pedres de molí i fragments d'àmfores tarraconenses del tipus Laitana 1 amb la cartel·la amb la denominació "SEXTATI"
L'abocador estava on hi ha l'Hotel Montmeló, prop del carrer de Vic i ocupava una superfície de 8 m2 i tenia una fondària de 2 m. Aparegueren fragments de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica, àmfores, i un petit lingot de plom.
Es troba a 200 m de les troballes de Can Massot i molt probablement formessin part del mateix conjunt.
Història
Jaciment documentat l'any 1961 pel senyor Ignaci Cantarell, amb motiu de les obres de construcció de l'edifici de Santa Rosa.
Bibliografia
CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
ESTRADA, Josep (1955). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins Revista del Vallès, núm. Monogràfic.
ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins Revista del Vallès, núm. Monogràfic.
ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins Ampurias, núm. XXVIII, pp. 135-194.
IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
