Sardanes de Jaume Ventura Tort
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    L'Hospitalet de Llobregat
    8

    Coordenades:

    41.35938
    2.09969
    424695
    4579044
    Número de fitxa
    08101 - 391
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XX
    Jaume Ventura i Tort
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: "A Bellvitge hi ha ballades"; "Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge"; "Bandera de Santa Eulàlia"; "Collblanquina"; "De l'Hospitalet a Lloret"; "Els Romeus de l'Hospitalet"; "Festa Major de Santa Eulàlia"; "Font terrassenca"; "L'Andreu de l'Hospitalet"; "Llobregatana"; "Noies hospitalenques"; "Pomells sardanistes Collblanc"; "Pubilla Casas"; "Dolça Maica", composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de:
    "Soc d'Hospitalet", amb lletra pròpia: "Sóc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer/ i es aquí on jo vull morir // Sota el teu cel blau jo veig / de color mes viu les coses / a les nines mes formoses / i mes llaminer el festeig // Aquí tot es casolà / tot fa flaire de bugada / i la gent es gent honrada / i s'estreny ben fort la mà // Quan he estat molt lluny d'aquí/ el meu cor trist s'encongia / i una negra melangia / em feia emmalaltí. // Recordava amb il·lusió / els meus temps d'adolescència / esperant amb impaciència / retornar a ma població //I reveure els meus amics / contemplar d'aprop la ufana / dels bells camps d'aquesta plana / qu'et fan ésser un dels pobles rics //I mirar amb orgull sà / tot el bé de Déu de roses / d'aquest poble català // Soc d'Hospitalet veí / soc d'aquesta terra bella / que al mirar-la meravella / i al cor joia fa sentir // Soc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer / qu'és el lloc que m'ha vist créixer / i és aquí on jo vull morir."
    També en va compondre en col·laboració amb lletristes: "Els pessebres de Can Lluch", dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: "Els pessebres de Can Lluch / ungits de casalonia / sense riu, molsa ni bruc / ni estels a ple mig dia./ Els pessebres de Can Lluch / llum de l'any per cada dia // Retaules dels fills de Crist / en aquest món curt de mides, / per conhort del qui ha vist / ses esperances marcides. / Retaules dels fills de Crist / i santorals de llurs vides. // Poemes de caritat / en altars de artesania; ex-vots a la veritat / que va néixer a l'establia. / Poemes de caritat / ritmats amb dolça harmonia // Els pessebres de Can Lluch / sense riu, molsa ni bruc / Des del niu d'artesania / feu-nos sempre companyia."
    "Les noies de la Torrassa"; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: "Les noies han vingut / ben alegres matineres / a ballar-ne una sardana. / Espigues de blat ros /al vent dansen i segueixen / el compàs de la cançó. / Dins les anelles daurades / ja salten i repunteixen, / parelles enjogassades / com folls joguets del vent. / L'amor que es joguiner / bon amic les acompanya / del dansar tot presoner. / Escolteu-ne la cançó / escolteu-ne el dolç ressò // Que l'amor sigui triomfant. / Que boniques son les noies terrassenques / quan somriuen encisades per l'amor; / de la dansa nostra joia benaurada / la sardana que ens uneix i ens deixondeix / i ens alegra el cor // No planyeu noies, vostres amors impossibles, / que tot dansant la sardana /els gais minyons de vostre amor / seran presoners /Farem una rotllana gran / que sigui en nostre cor / penyora resplendent / i estel de bells colors. / Sardanes i perfum / en jorns de serenor / i rialles ressonants / de curulls afanys. / I sou, els nostres ídols d'or / perquè amb seny gloriós / de la sardana en feu bressol d'amor. / I tot dansant / amb goig i germanor / l'anhel torneu somrís / d'estiu, llaguts i flors!".
    Continua a Observacions:

    Continuació descripció:
    "Ma terra plana"; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: "Salta l'onada, brinca el dofí / prop de la terra que el cor enyora / tothora oberta com un camí,/ tímida i dolça i acollidora / com una noia, quan s'enamora / ma terra plana, és així / Entre els turons suau s'esmuny, /l'horitzó al lluny // Canta l'alosa, voleia el tord,/ i el pardal fura la sembradura, / per tu llangueix i bat el meu cor,/ oh terra plana, del meu amor // Demà, vull retornar,/ cap a tu cercant, /un tros perdut / de joventut // Plana del Llobregat / ara que estic sol / sigues consol /pel cor cansat / Montjuïc, Castelldefels,/ Sant Ramon i Collserola / Cornellà, L'Hospitalet, / i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel / i us sóc fidel / El meu món és aquí / on jo sóc nat / i on s'ha forjat / el meu destí".

    El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, "Rondalla d'esparvers", basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra.