Ramon Casovers consta com a canonge i capellà de Lluçà en múltiples documents des de l'any 1329 fins a l'any 1394. Al principi només es diu capellà, però des de 1354 es signa canonge. Devia morir vers l'any 1395. La seva sepultura té només iniciada la data de la seva mort. Sembla evident que fou ell mateix qui es feu fer el sepulcre, encara en vida, i que un cop mort, ningú tingué cura de completar-ne la data. Durant molts anys el canonge Casovers fou el principal personatge del monestir. Desplegà una forta activitat religiosa i administrativa i se'l trobà actuant en tots els afers importants del monestir entre els anys 1350 i 1394. El seu nom de capellà no vol dir que fos un simple sacerdot, sinó que indica que regentava la capellania del monestir, és a dir, que tenia cura de les ànimes i, per tant, venia a ésser el rector de la parròquia de Lluçà. Se sap per les seves visites pastorals que ell era el que havia de fer celebrar missa periòdicament a les quatre sufragànies de Lluçà. També tenia el càrrec de beneficiat de la capella de Sant Vicenç del castell que, ben aviat, segurament per obra seva, es va fondre amb el benefici de Santa Magdalena. Disposava de molts béns: a més de l'esmentada dotació del benefici, o en relació amb ella, se sap que l'any 1381 va deixar 5.000 sous en forma de censals al bisbe de Vic, Garcia Fernàndez d'Herèdia, i al seu vicari general, Dídac d'Herèdia, per ajudar-los a pagar l'import de 60.000 sous barcelonesos que li costava el castell i terme de Voltregà que el bisbe va comprar al noble Bernardí de Cabrera. El mateix any 1381 el canonge Ramon de Casovers va donar al monestir de Lluçà els seus masos Pallarès, Castell, Rocabifa, Bellsolà, la masoveria del Pujol de Riudepinya, dos masos dits Serrarols i el mas de Salavert, tots de la parròquia de Santa Maria de Merlès. A més va crear una almoina general el dia de Divendres Sant, va fer disposar que s'havien de comprar a perpetuïtat dos ciris que havien de cremar davant la Verge de Lluçà durant el cant de matines i missa major de totes les festes anyals, entre altres.
