Santa Susanna
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Veïnat de Santa Susanna
    Emplaçament
    Situada en un pla, sota la masia de Mas Joan.
    756 m

    Coordenades:

    41.74205
    2.39267
    449500
    4621315
    Número de fitxa
    08234 - 118
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Gòtic
    Modern
    Segle
    XVII
    Any
    1683
    Estat de conservació
    Regular
    Presenta algunes esquerdes i humitats, i requereix tasques de condicionament i restauració.
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    Catàleg de béns a protegir POUM 2011, E-64 (patrimoni construït).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 29467.
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Terrassa. C. Vinyals, 49 - 08221 Terrassa (Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Santa Susanna és una esglesiola d'estil gòtic tardà, situada al veïnat homònim. És d'una sola nau, amb dues capelles laterals, absis, un petit magatzem, sagristia i campanar. Es troba orientada est-oest i l'accés principal és a migdia. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. El portal d'entrada de la façana de migdia és d'arc de mig punt, amb petites dovelles de pedra sorrenca, d'època més tardana. La porta és de fusta, amb reforços de ferro forjat. Des de l'exterior de l'absis, s'observa una finestra tapada de doble esqueixada. A la façana de migdia, s'hi obren dues finestres de simple esqueixada, que podrien procedir originàriament de la nau central. La més propera a la porta, presenta tres pedres amb inscripcions: "SAMONT-1683" "ME FECIT". A ponent, hi ha un campanar de planta quadrangular, al que s'hi accedeix per una escala exterior. S'hi obren quatre obertures d'arc de mig punt, dues en una cara i dues en la cara oposada. Es troba coronat per una barana massissa arrebossada i quatre merlets de maó. Les façanes es troben esquerdejades, fet que dificulta la descripció de l'aparell, però el poc que es distingeix és força irregular. La nau es troba totalment enguixada a l'interior de l'edifici, i les voltes es troben reforçades amb arcs torals de pedra, sobre senzilles pilastres, amb capitells d'estil neoclàssic i volta apuntada. Per a accedir a la capella de Santa Susanna cal travessar l'antic cementiri del veïnat. De la rectoria que es va construir al costat, al segle XVII, només en queda algun vestigi.

    El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234050.

    La primera referència documental de la parròquia de Santa Susanna és de l'any 1190, quan el comte-rei Alfons el Cast va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. Tot i que aquest document sigui del segle XII, els orígens de la capella podrien ser més antics. En la documentació procedent de la rectoria de Sant Pere, Santa Susanna surt esmentada l'any 1214 en la venda d'una feixa propietat de Canovet del Casal de Baix: in parrochia Sancte Susanne in loco vocitato ad Chodalet (AVENTÍN, 1990: 74). A l'any 1384 quan es signà el pacte de "carreratge" amb la ciutat de Barcelona, el veïnat estava format per sis focs o famílies. L'any 1413, només n'hi havia quatre, que eren la rectoria i els masos del Terrer, el Samont i Vallmanya, fet pel qual no disposava de sacerdot propi i restava unida als domers de Vilamajor. Amb el pas del temps, es va esfondrar la volta i va quedar en estat ruïnós per la manca de feligresos i la pobresa del veïnat. L'any 1566 es va unir a la parròquia de Sant Esteve de la Costa, però va continuar amb plens poders parroquials. L'any 1683 va ser reedificada per la família Samont, aprofitant elements de l'edificació primitiva, situada més al nord, i es va construir una rectoria al costat de la capella. En l'època de màxima esplendor de l'esglesiola, el campanar lluïa una campana a cadascun dels seus quatre finestrals d'arc de mig punt. L'any 1870 Santa Susanna va recuperar la seva independència com a parròquia, amb rector propi fins l'any 1921, en que passà a dependre altra vegada a la de La Costa. Llavors hi havia una trentena de cases. Durant la Guerra Civil (1936-1939), un Comitè Revolucionari del bàndol Republicà va cremar el valuós arxiu parroquial de Santa Susanna, i va destruir l'edifici destinat a rectoria. A partir de l'any 1940 va romandre sense sacerdot, i amb un culte cada vegada més espaiat a causa del despoblament de bona part del veïnat. L'any 1980 la capella, que es trobava en un estat gairebé ruïnós, va ser restaurada.

    AA.DD. (1991). "Santa Susanna". Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 422-423. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 24 i 74. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren "carrer de Barcelona". Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa, p. 62. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MARTÍ i BONET [et al.] (1981). Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona, vol. I/1. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 209-211. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.