L'església de Santa Maria fou des dels seus orígens la capella del castell, vinculada a la parròquia de Sant Martí de Saldes. Les primeres notícies del lloc de Saldes són del segle IX, tot i que el castell no s'esmenta fins a mitjans del segle XI, entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. A mitjan del segle XIII es confirma l'existència de dues esglésies a Saldes, la del castell dedicada a Santa Maria, i la del poble dedicada a Sant Martí i considerada al segle XIV la principal. El 1259 Galceran de Pinós institueix al castell Guillem, clergue de Santa Maria, i els seus fills, per que el servissin perpètuament en la guàrdia del lloc. El 1288 el mateix Galceran de Pinós estableix benefici a favor de P. Pontii, clergue de Gresolet que més tard serà nomenat rector de Sant Martí, amb obligació de fer-hi continuada residència. Així queda palès pel fet que Galceran IV de Pinós en el seu testament deixa 100 sous a Sant Martí i només 50 a Santa Maria. El 1312, en una visita al deganat del Berguedà, no s'esmenta, probablement perquè estava vinculada a Sant Martí. Al segle XVIII encara era sufragània. A l'arxiu parroquial hi ha un document de 1902 que diu que un devot de la Marededéu del castell es va comprometre a sufragar les despeses per l'obra del petit retaule en que està col·locada la imatge i pintar la capella. La carta va dirigida al Bisbe de Solsona.
