Santa Maria de Cercs
Cercs

    Berguedà
    C/ de l'Església núm.11. Cercs

    Coordenades:

    42.14647
    1.85937
    405752
    4666668
    Número de fitxa
    08268-1
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL núm. 968-I, 13/04/2005
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si. IPA 3211
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona
    Autor de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    L'església tot i assentar-se sobre la base d'un antic temple romànic, és un edifici relativament modern. Presenta una planta de tall rectangular dividida en tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada, i amb tester pla. La coberta, de teula àrab, en la nau central cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular al parament principal. Les naus laterals cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. És curiosa la posició del temple, doncs els peus de l'església miren vers l'est mentre que la capçalera la trobem a l'oest, i a ella s'hi annexa l'antiga rectoria. De la dreta del parament principal sobresurt un esvelt campanar de torre, de planta quadrada, amb quatre ulls allargassats acabats amb arc de mig punt adovellat a partir de totxo ceràmic. La torre corona per mig d'un teulat, de teula àrab, que cau a quatre vessants. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es presenten a pedra vista. Es tracta d'un edifici d'escassa il·luminació natural, degut a les poques obertures. La porta d'accés, a la façana est, és força senzilla, de tall rectangular i acabada amb arc rebaixat, adovellada també als brancals. Damunt de la porta, al centre de la façana, es troba un petit rosetó vidriat. A les naus laterals, s'obre alguna finestra de tall rectangular, i al parament que sobresurt de la nau central una obertura que permet la ventilació de l'edifici alhora que l'il·lumina mínimament. Diferent és el cas del campanar, que a més de les obertures abans citades presenta diverses finestres d'arc de mig punt, acabades amb maó massís. A l'interior de l'església s'hi accedeix a partir d'un atri, sobre del qual es troba un cor. Un cop dins, es mostra la coberta de la nau principal és a partir de volta de canó dividida en trams a partir d'arcs torals. A les naus laterals, la coberta és a partir de voltes de creueria en cada tram. Tant l'altar com diverses capelles laterals guarden diferents elements escultòrics i elements mobles, destacant especialment la capella del costat sud-est.

    Una de les fotografies més antigues conegudes del poble, segurament de finals del segle XIX, permet saber que l'església no comptava amb el campanar de torre, sinó que tenia un petit campanar tipus espadanya coronant el centre de la façana principal. En aquell moment, tampoc s'havia construït la rectoria.

    Segons alguns estudis, el nucli de Cercs podria haver-se construït al seu voltant a partir de la segona meitat del segle XVIII, de fet antigament el lloc era conegut com pont de Rabentí. La clau de l'arc de la porta presenta una inscripció que marca la data de 1793. Al finals del segle XIX o potser molt a inicis del XX l'església va ser reformada, moment en que es va construir el campanar de torre. A més, d'altres reformes realitzades al segle XX.
    Són ben poques les notícies conegudes de l'església, en aquest sentit només fer esment a que durant la guerra civil va patir algunes destrosses, entre les quals la pèrdua de l'altar major de guix i el retaule del Sagrat Cor, també de guix.

    GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin.
    PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs.
    SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga.
    SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.
    TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.
    VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.