Santa Magdalena de la Vall
Calonge de Segarra
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella situada a l'antic mas enrunat del Soler. D'origen romànic, però ha sofert reformes posteriors que modificaren la seva estructura primitiva. Malauradament, es troba abandonada i el seu estat de conservació és deficient.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, orientat a llevant, d'una sola nau, i capçada per un absis semicircular. A l'absis trobem una petita finestra espitllada, que il·luminava el recinte; en èpoques posteriors s'alçà un mur que el cegà per instal·lar-hi una estança. Als murs interiors, s'obren quatre voltes amb arcs apuntats poc profundes, disposades a manera de capelles laterals. També hi ha una porta interior amb escales, situada al mur de migdia, comunicant així el mas amb l'església. A més, a l'interior de la nau, es troba totalment enguixada i adornada amb motllures barroques, resta la coberta amb una volta d'un quart d'esfera.
La porta d'ingrés a la capella, orientada a ponent, s'accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, damunt d'aquesta se situa una petita obertura en forma quadrada, coronat amb un campanar d'espadanya d'un ull d'arc de mig punt, fet amb maons, respon a una modificació posterior. Pel que fa a la coberta, era a dues aigües, però a l'actualitat, el seu estat ruïnós a fet que s'ensorrés.
L'obra presenta un parament de carreus mitjans, molt ben escantonats, disposats en filades horitzontals.
Història
Aquesta capella ha estat sempre sufragània a la parròquia de Santa Fe de Calonge, documentada des de l'any 1040, quan consta que entre les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona hi ha l'església de Calonge. Santa Magdalena centra un petit veïnat conegut antigament com el Soler, que havia estat en època medieval una quadra o terme autònom del castell de Calonge.
La capella de Santa Magdalena apareix documentada per primera vegada l'any 1294, però no hi ha dubte que fou aixecada abans, probablement a la segona meitat del segle XII. Es coneix l'existència dins la capella d'un segon altar dedicat als sants Simeó i Judes. En una visita pastoral de l'any 1685, es manà arreglar la coberta, que es trobava en mal estat. Degué ser en aquest moment quan es feren un seguit de remodelacions que li conferiren l'actual aspecte abarrocat a l'interior.
Les darreres litúrgies se celebraren a mitjans dels anys 70 del segle XX, moment en què s'abandonà.
Bibliografia
AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
