Santa Llúcia de Quer Prats de Lluçanès

Osona
Sector central del terme municipal
A 300 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 71'800

Coordenades:

42.00095
2.02458
419219
4650342
08171-6
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
Contemporani
XIII
Bo
Legal
  • BPU
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Tipus de protecció: Integral
Sí, IPA. 23342
Fàcil
Religiós
Privada
Ref. cad.: 60901DG1590N
Jordi Compte i Marta Homs

Santa Llúcia de Quer, també coneguda com a Santa Llúcia de Galobardes, està situada al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant part d'un conjunt arquitectònic amb el castell del Quer i el casal de Santa Llúcia -conjunt força reformat modernament- que s'emplaça sobre una roca. És una església d'una sola nau rectangular, coberta amb volta d'aresta, d'absis carrat i una finestra de doble esqueixada al fons. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions disposats regularment en filades ordenades i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un campanar d'espadanya amb teulada de dues vessants i dos ulls rectangulars que conserven dues campanes. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles regulars i un òcul superior. A la façana nord hi ha una porta, a un nivell superior, que dóna accés directament al cor. Les parets interiors han estat revestides amb lloses de pedra picada, amb especejament plafonat, fins al començament de la volta i coronades d'una cornisa aixamfranada (aquesta modificació és recent). El carreu regular de la volta fou rejuntat amb morter a junta refosa. L'altar i les imatges corresponen a la modificació. A mà esquerra de presbiteri, tancat amb reixes de ferro forjat, hi ha una sagristia soterrada sota el terrat exterior que es troba en un nivell elevat.

Al pla de Santa Llúcia s'hi reunien els traginers o Elois, i era el lloc on començaven una cursa (cursa dels Elois) fins a l'ermita de Sant Sebastià. També fou l'emplaçament on s'originà la fira de Santa Llúcia quan els masovers de Santa Llúcia, al segle XVIII, entusiasmats amb a fira de l'hostal del Vilar, aprofitaven el dia de la santa, durant la qual molts veïns visitaven la capella, per exposar els seus millors exemplars al planell davant l'esglesiola que duia el nom de Roca de Santa Llúcia i en la qual batien durant l'estiu.

L'església de Santa Llúcia de Quer es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al costat del castell satèl·lit de Quer. Fou sempre una capella depenent dels senyors del Quer o, com és avui, dels amos del mas o casal de Santa Llúcia que substituí el castell. El castell del Quer apareix esmentat l'any 1056, quan Ermessenda de Balsareny, muller de Sunifred II de Lluçà, deixà al seu fill Ramon, levita, tot l'alou dit Quer "Cher", amb edificis, terres i pertinences. L'església no fou edificada fins la segona meitat del segle XIII per un membre de la família de Lluçà, que tenia el castell en feu dels bisbes de Vic, ja que fou Pere d'Oló, fill de Miró de Lluçà, qui edificà la capella de Santa Llúcia de Quer, versemblantment vers l'any 1275. En el testament que féu aquest l'any 1297 donà a la capella de Santa Llúcia de Quer el dret o tribut de la tasca de pa i vi dels termes del castell de Quer per al sosteniment del seu culte. Els senyors del castell seguiren tenint cura del culte de l'església, que passà a la família de Galobardes, la qual devia ésser la propietària del mas veí. Així, mencions dels anys 1687 i 1724, testifiquen que l'església tenia un sol altar amb una pintura o retauló pintat de Santa Llúcia, que anava a càrrec de la família Galobardes. Durant la Guerra Civil l'església va ser cremada, i es va restaurar posteriorment. L'església es troba en bon estat de conservació i s'hi celebra culte esporàdicament, tant a nivell particular com públic, com és el cas del dia 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, que es celebra una missa i encenen un ciri a la patrona. Durant tot el dia l'església queda oberta als feligresos.

AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Els castells catalans, Volum IV, Rafael Dalmau Editor, 1990. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.