Santa Creu de Creixà
Piera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
E1.1. Catàleg de Béns Protegits. POUM de Piera. 31/01/2018.
BPU- Àrea d'expectativa arqueològica.
Descripció
Santa Creu de Creixà és un conjunt format per una església d'origen romànic ampliada al segle XVII, un cementiri clos al seu voltant i dues masies que van ser enderrocades fa uns anys.
El temple és de planta rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedeix pel costat de garbí. La nau presenta dos trams separats entre sí per un gran arc toral de pedra apuntat: el primer cobert a dues vessants amb bigues de fusta que es correspon a l'ampliació d'època moderna; i una volta apuntada que s'estén fins a l'absis, que s'obre a la nau amb un arc d'arc escarser. Al costat de mestral s'hi obren dues capelles laterals d'arc de mig punt ceràmic, obra també de l'ampliació del segle XVII. L'absis està cobert amb volta rebaixada i presenta una sola finestra esqueixada darrera l'altar, que es troba elevat respecte la resta de la nau. Al costat de xaloc hi ha la porta original d'accés, oberta a la nau amb volta rebaixada de pedra tosca. Als peus del temple no hi ha cor.
L'accés a l'església es fa per un portal adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats. Sobre seu hi ha una petita finestra amb l'intradós motllurat que, junt amb la de l'absis i la de sobre el portal de xaloc, aporta la única llum natural del temple. Entre la nau i l'absis en sobresurt un campanar de cadireta de dos ulls, al qual s'hi pot accedir per una escala metàl·lica moderna. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Al costat de gregal, a la franja de morter que hi ha sota el ràfec ceràmic hi ha pintat l'any "1691" de color magenta.
L'església està envoltada lateralment i frontalment pel un baluard que integra el cementiri construït a diversos nivells. El mur s'obre frontalment amb brancals de pedra tosca i una porta metàl·lica coronada amb una creu. Al costat de xaloc hi ha un cos perpendicular que es correspon amb la sagristia i que té un portal d'arc de mig punt adovellat que procedeix de Can Torres de Bedorc.
També es coneix com Santa Creu de Palau.
Història
El nom de Creixà està documentat a la zona des del segle X. L'església s'esmenta com a Santa Creu del Palau l'any 1018. Com a Santa Creu de Creixà no es documenta fins a l'any 1120. Al segle XV la trobem dins la parròquia de Sant Jaume. A mitjans del segle XX el conjunt estava força malmès, motiu pel qual l'any 1985 alguns veïns de la Fortesa i de can Canals, així com el paleta de l'Ajuntament Albert Bosch, van estar durant un temps fent jornals en dies feiners per reconstruir les parts malmeses. En el transcurs de les obres, van descobrir la porta primitiva del costat de xaloc.
Bibliografia
Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.
CORAL, M. (2023). Piera desapareguda. El Papiol: Efadós.
ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). El terme municipal de Piera. Capellades.
GAVIN, J. M. (1991). Inventari d’esglésies: Anoia. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
