Sant Salvador de Serradellops Oristà

Osona
Sector est del terme municipal
A 800 metres per pista forestal de la carretera B-433, punt quilomètric 0'900
08151-9
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
Renaixement
Barroc
XII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Sí, IPA. 23227
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Vic. c. Santa Maria, 1. 08500. Vic
Jordi Compte i Marta Homs

L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984).
La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca.

L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A.
GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín.
ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu.
PLADEVALL, Antoni (1975). "Sant Salvador de Serradellops" Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975.
Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.