Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. La volta de la nau és de creueria i està dividida en tres trams separats per arcs torals apuntats. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les quatre capelles laterals estan obertes entre els contraforts que sostenen el temple i estan cobertes amb voltes de creueria amb les claus decorades, exceptuant la segona capella de tramuntana, la qual fou reformada al segle XVII construint una cúpula. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. A les més allunyades, en canvi, es corresponen amb capitells sense figuració. Alhora, les capelles properes a l'altar s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Les altres dues, en canvi, s'obren mitjançant arcs de mig punt adovellats. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat sostingut per una volta de creueria recolzada als murs laterals amb clau central decorada. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. Presenta una fornícula apetxinada oberta al mur i diverses restes de pintures murals conservades sota els revestiments posteriors. Adossada a la banda de llevant del presbiteri hi ha la capella del Santíssim, amb capçalera de planta semicircular i de factura més tardana que la resta. Actualment, la nau del temple s'il·lumina mitjançant una única finestra d'arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. La façana presenta un portal d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. El portal està emmarcat per dos esvelts pinacles decorats, disposats a mode de pilastres. Damunt del portal hi ha el rosetó circular adovellat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'obren cinc obertures apuntades de perfil conopial. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya que presenta dues esveltes obertures d'arc de mig punt per les campanes. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge, amb la coberta de quatre vessants de teula i l'aparell bastit amb maons. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. La construcció és bastida, en general, en pedra treballada i sense treballar lligada amb morter de calç. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que imita un aparell de carreus regulars.
L'església es troba inclosa dins la Zona d'Expectativa Arqueològica del Nucli Antic (ZEA 1), regulada pel Pla de Millora Urbana del Casc Antic de La Roca Centre, aprovat el 2006. Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs. La portalada pertany estilísticament al període del gòtic tardà.
Història
L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any 1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any 1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.
Bibliografia
BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1987. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1978): Miscel·lània Roquenca (Històries de La Roca). Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.
