Sant Pere del Grau Lluçà

Osona
Sector sud-oest del terme municipal
A 600 metres per pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 32'400

Coordenades:

42.01841
2.02417
419207
4652281
08109-6
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XII-XX
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Sí, IPA. 37132
Fàcil
Religiós
Privada
Ref.Cad: 08108A017000030000BU
Jordi Compte i Marta Homs

L'església de Sant Pere del Grau es troba situada en una petita elevació a uns metres a l'est de la masia del Grau. Es tracta d'una edificació que ha arribat als nostres dies amb forces modificacions: es va suprimir l'antic absis i es va canviar la cobert per una volta d'aresta. Actualment és un temple de planta rectangular, rematat amb un absis també rectangular que hi fou afegit tardanament. A la part de tramuntana de l'absis hi ha una fornícula que desgruixa la paret. La volta, d'aresta, té l'interior arrebossat i pintat. La façana principal, orientada a ponent, va ser renovada a principis del segle XX, essent decorada en estil neo-romànic. La porta principal és d'arc de mig punt i a sobre s'hi obre un òcul. La façana és decorada amb arquets nous i la corona un campanar d'espadanya d'un sol ull. Al centre de la nau hi ha una sepultura tapada amb una llosa picada llisa; la resta del paviment és de cairó.

A l'interior de l'església s'hi conserva una pica baptismal del segle XII.

L'església de Sant Pere del Grau, també anomenada Sant Pere de Torroella apareix documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà. En aquest document es vincula a l'església de Santa Maria el vilar de Torroella amb la seva sufragània situada als Prats. Aquesta sufragània - Sant Pere - aviat obtingué funcions parroquials, en una data anterior a 1154 ja que així consta en les llistes de parròquies del bisbat anteriors al 1154.. Vers els segle XIV, segurament degut a la despoblació general que es patí a principis d'aquest segle a causa de la Pesta Negra, perdé la parroquialitat i esdevingué sufragània de la parròquia de Lluçà. El mas de Torroella quedà despoblat i fou adscrit al mas Grau a l'any 1385. Quan el 1686 el bisbe Antoni Pasqual visita la zona, ja anomenà l'església "Sant Pere del Grau". El terme anava perden feligresos, i amb l'arranjament parroquial fet oficial el 1878, perdé la categoria de sufragània de Lluçà i passà a ser una senzilla capella rural dins la parròquia de Prats de Lluçanès. Actualment té culte el dia de Sant Pere i en altres ocasions esporàdiques.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín
FERRER, M. Àngels i SURINYACH, Miquel (1996). La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Ajuntament de Lluçà (inèdit).
Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el juliol de 2008.