Sant Martí d'Albarells Argençola

Anoia
Albarells
Al sud-est del nucli d'Albarells. A l'esquerra del camí només entrar al nucli.
595

Coordenades:

41.62178
1.47746
373161
4608904
08008-42
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
Modern
Renaixement
XVI
Dolent
S'ha enderrocat part de la coberta i el cor. L'edificació annex, està totalment ensorrada.
Inexistent
IPA: 3930
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Vic. C/ Santa Maria, 1 - 08500 VIC
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

Església situada al sud-est del nucli d'Albarells. Consta d'una nau i dues capelles laterals, així com un campanar de base quadrada i la part superior octogonal. Presenta quatre obertures amb arc rebaixat a la part superior.
Té l'ingrés orientat a l'oest, i presenta un frontó circular (restaurat posterior, ja que es va utilitzar maons) i columnes laterals. A la llinda hi trobem la data de 1590 i la inscripció "Domus Dei et Porta Coeli". A sobre l'entada, hi ha una gran obertura circular.
A l'interior, hi havia un cor, situat a sobre l'entrada, actualment ensorrat. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc. La coberta a l'alçada de l'altar, presenta una volta de creueria. Hi trobem també dues piques de pedra, una amb la data de 1887.
Adossat al mur est, hi trobem les ruïnes del que havia esta la rectoria, on es pot observar alguna volta apuntada. Al nord hi trobem el cementiri.

Les primeres notícies sobre l'existència de l'església, i de les seves funcions parroquials, es daten entre els anys 1025 i 1050, on surt citada en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic.
L'actual temple, però es de finals del segle XVI, on s'edificà l'actual estructura sense conservar res de l'original. Al 1615 s'acabà el temple. El retaule que hi havia al seu interior, era de 1400, dedicat a Sant Antoni, i obra de Lluís de Borrassà.
L'arranjament del 1868 feu que s'elegís el priorat de Santa Maria del Carme com a centre d'una nova parròquia i que s'incorporés l'antiga de Sant Martí d'Albarells, que n'esdevingué sufragània.
Durant la Guerra Civil, patí algun desperfecte, sobretot en el frontó, on actualment s'hi observa maó substituint la pedra original.

TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes.
AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia .Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.