Aquesta capella té els seus orígens a la baixa edat mitjana. Era la capella privada de la quadra de Ribalta, on residia, a començament del segle XIV, un noble anomenat Ribalta. Es troba esmentada l'any 1396, quan es notifica que a la capella rural de la casa Ribalta, dins la parròquia de Santa Maria, del terme del castell de Lavit, el donzell Huc d'Avinyó (parent del Avinyó, senyors del lloc d'Avinyó del Penedès), senyor de la dita casa, va fundar el benefici de Sant Joan i de Sant Antoni. Altra vegada la trobem esmentada els anys 1414, 1421, 1425 i 1443 sota l'advocació de Sant Joan i Sant Antoni i el 1484 es diu que es trobava gairebé enderrocada. L'any 1511 s'esmenta com a capella de Sant Antoni de la casa militar de Ribalta, junt amb la capella de Sant Jaume del Gatell. El benefici de Sant Joan i Sant Antoni, de la capella de Ribalta, el trobem novament esmentat el 1558. Sabem que el 1783 estava suspesa de funcions des de feia uns anys, el que dóna a entendre que el seu estat era deplorable, aleshores, el propietari de la finca la va refer de nou. L'edifici patí les conseqüències de la Guerra Civil (1936-1939), amb la desaparició de les diverses peces de mobiliari litúrgic que hi havia a l'interior, entre d'altres, un retaule barroc.
