Sant Feliu de Vallcàrcara (Sant Feliuet, Sant Filuet)
Sant Llorenç Savall

    Vallès Occidental
    Situada sobre la casa de l'Armengol, al sector de Vallcàrcara, seguint un corriol que surt del mas.
    Emplaçament
    Vallcàrcara

    Coordenades:

    41.70219
    2.05922
    421724
    4617139
    Número de fitxa
    08223 - 2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Bo
    Església privada amb culte no regular; a l'interior hi ha parament.
    Protecció
    Legal
    BCIL Núm. CPCC 764 (Comissió urbanisme 05/12/1983)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    27968
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 013A00002
    Autor de la fitxa
    Laura de Castellet i Ramon

    Antiga parròquia rural d'origen romànic. Té diversos afegits de segles posteriors, i als anys 70 s'hi va fer una restauració per a recuperar-ne l'aspecte original, tot i que s'ha mantingut l'arrebossat exterior. És de planta rectangular, amb tres capelles afegides amb el temps i campanar d'espadanya. L'absis conserva les arcuacions llombardes, i també són romàniques originals dues petites absidioles, una al sud i una altra a nord, a la meitat del temple.
    A pocs metres al sud de l'església es conserva un pany de mur en opus spicatum, que s'ha suposat part d'una construcció anterior.

    A la paret de migdia, vora la porta d'accés, s'hi conserva un rellotge de sol de l'any 1819.
    Es manté com a santuari rural, i a l'interior s'hi conservava un retaule tardogòtic i una imatge, cremats l'any 1936, de la Marededéu de l'Ajuda, actualment substituïda per una imatge de guix sense cap interès artístic. Fins fa poc s'hi celebrava un aplec i hi havia uns goigs propis.

    Cap de l'antiga parròquia rural de Vallcàrcara o Vallcarca. Documentada des de l'any 1053, va passar a ser sufragània de Sant Llorenç al segle XVI. Des d'aleshores estigué a cura del mas Armengol, i adoptà funcions de santuari local. L'aplec, ara perdut, era molt concorregut. L'any 1936 l'església fou saquejada i es van cremar els arxius, el retaule i el mobiliari. L'església es restaurà als anys 50, i s'hi venera la imatge de la Marededéu de l'Ajuda. Sembla que hi ha uns goigs locals.

    AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
    AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.
    FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot.
    FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.