Sant Corneli
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita església situada a la part alta de la colònia de Sant Corneli. L'edifici és de planta rectangular, amb el cos de la nau orientat aproximadament nord-sud, més ample que la resta; en el mur de llevant sobresurt el cos de la sagristia; la façana té menor amplada respecte del cos de la nau. El temple és cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab, el volum de la sagristia de teulada a un sol vessant; el ràfec de les teulades és ornamentat a manera de motllura realitzada a partir de maó massís. En conjunt els murs són de carreus desbastats reforçats als angles per grans carreus ben tallats i polits. La porta d'accés situada a migdia és formada per una obertura en arc adovellat sobre muntants de carreus d'igual configuració en tot l'emmarcament de la portalada. Les finestres són emmarcades en maó massís; a la sagristia trobem una obertura de línies rectes amb una mena de guardapols a la part superior, acabat en motllura, tot de maó massís; al cos de la nau en la façana est hi ha una finestreta de llinda en arc; i a la façana sud, damunt la porta d'accés, un òcul circular. La façana est permet entreveure la traça d'anteriors obertures totalment cegades. La façana sud és coronada per una espadanya amb una obertura en arc de mig punt, l'estructura del campanar és tota feta a partir de maó massís; allotja una campana.
L'interior és una nau coberta per volta de canó, distribuïda per trams a partir d'arcs que es recolzen sobre mitges columnes adossades als murs laterals. A cada tram trobem petites capelletes. L'altar major és ornamentat a partir d'una peça escultòrica de marbre de formes arquitectòniques i alguns elements figuratius, al centre un Sant Crist a la creu, i a costat i costat, Sant Ciprià i Sant Corneli. A cada lateral es disposen quatre capelles, destacar que la més sud del costat de llevant acull la pica baptismal. Als peus, damunt el cancell d'accés hi ha el cor.
D'època medieval consten diverses referències documentals d'una església nomenada Sant Corneli de Cercs (o de la Vedella), no es coneixen restes d'aquesta església, per bé que es creu que devia estar ubicada en una zona propera a la colònia minera de Sant Corneli. El segle XVIII encara constava l'església de Sant Cebrià o Sant Corneli com a sufragània de Sant Salvador de la Vedella.
Història
L'església de Sant Corneli consta que va ser construïda a inicis del segle XX, pels volts de 1905. Entorn als anys 20 del segle XX va ser reformada en profunditat, en són testimoni diverses imatges antigues que mostren una capelleta molt més petita que l'actual. En el decurs de la Guerra Civil va ser incendiada, anys més tard fou restaurada. Segons sembla, l'empresa encarregada de l'explotació de les mines va realitzar, a l'any 1946, un projecte de reforma i ampliació de l'església de Sant Corneli que consistia en la construcció d'un gran temple que havia de dominar des del Serrat del Bous la vall del riu Llobregat. El projecte no es va arribar a realtizar. L'església ha estat coneguda i denominada com a Sant Corneli de Fígols, ja que durant anys depenia de la parròquia de Fígols. L'edifici era com tota la colònia propietat de l'empresa Carbones de Berga S.A., l'any 1990 va ser cedida a l'Ajuntament de Cercs.
Bibliografia
GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin.
PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 6. Ajuntament de Cercs.
SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga.
SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.
VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
