Safareig de pou de Ca n'Arbocet
El Pont de Vilomara i Rocafort

    Bages
    L'Arbocet
    381

    Coordenades:

    41.71014
    1.92081
    410219
    4618157
    Número de fitxa
    08182 - 181
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Està envoltat de bardisses, però així que el temps ho permeti, els propietaris tenen la intenció de netejar-ho per a poder-lo preservar.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08181A004000940000OL
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

    Safareig i pou en dessús ubicat a la llera esquerra del torrent de la Font de l'Àlber, entre les torrenteres de Ca n'Arbocet i Can Riera, en una feixa erma, a prop del mas. Es tracta d'un pou excavat a la roca, d'uns tres metres de fondària al qual s'hi va adossar posteriorment un safareig, de planta quadrada, d'1,80 metres de costat. Està construït amb maons. Té quatre pilars, un a cada extrem, de 28 cm de costat (es conserva un alçada màxima d'1,95 metres). A excepció del costat on hi ha el pou, té tres rentadores de pedra a una alçada de 80 cm del terra. Mesuren 1,20 metres de llargada per 50 cm de fondària. La profunditat del safareig és de 70 cm. Tenia una coberta feta de bigues de fusta amb teules.

    Per darrera mateix de la casa transcorre el torrent de la Font de l'Àlber. En una llesca del torrent on aflora la roca, molt a prop del mas hi ha dues cassoletes naturals, que quan plovia i baixava aigua, quedava aturada allí. Això permetia rentar la roba de la casa quan encara no tenien aigua corrent . Si les cassoletes eren buides, llavors anaven al safareig que s'omplia amb les galledes d'aigua del pou que hi ha al costat. Els maons per a la construcció del safareig van ser fabricats al forn d'obra de la casa. Al voltant del safareig i el pou la família hi tenia l'hort per a consum propi. Els pous són un element molt important en les zones geogràfiques caracteritzades per les sequeres i per tant era un recurs preuat i emprar per obtenir aigua. És per això que sovint es troben associats a basses, safareigs i abeuradors de bestiar.