Roure de la Font de l'Era
Cervelló

    Baix Llobregat
    Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner.
    Emplaçament
    A la vall que baixa des de l'Ordal, prop del viaducte del Lledoner al NE del Mas Vell del Lledoner, al costat de la bassa de la font de l'Era.

    Coordenades:

    41.39165194032
    1.8986122352388
    407921
    4582821
    Número de fitxa
    08068 - 264
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Segle
    XVIII - XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Lloc d’importància comunitària
    Inclòs al PEIN Muntanyes d'Ordal
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08067A002000040000AB
    Autoria de la fitxa
    Josep Maria Solias Arís - Kuanum

    Roure amb brancatge robust i ben desenvolupat en alçada. Té un tronc de dues soques i una alçada aproximada de 20 metres, amb un perímetre de tronc de 3,40 metres. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreix d'abril a maig i produeix glans madures a les darreries del mateix any de la florida.

    Al seu costat creixen més roures i alzines de dimensions més petites, però totes amb una vàlua paisatgística remarcable.

    Aquest roure monumental (Quercus humilis) i l'arbreda que l'acompanya conformen una àrea natural excepcional d’interès per a la biodiversitat.

    El roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local.

    Aquest roure dóna ombra a una antiga era on es troba una font coneguda com la font de l'Era o la font de la Casa Vella del Lledoner.

    La font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950 per tal de donar servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.

    La bassa es va construir probablement durant aquesta reconstrucció. La funció de la bassa era permetre el transport de l'aigua (encara s'endevinen restes de canalització a la pujada) mitjançant una bomba hidràulica fins al pont, per preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).

    Més endavant (1950), un cabrer hi va construir l'abeurador de la mateixa font, perquè el seu bestiar hi pogués beure.

    DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

    MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.