Rondalla del cep del dimoni i l'esbarzer

Avinyonet del Penedès

Nostre Senyor baixava de les muntanyes de Montserrat i a l'entrada d'Hostalets de Pierola es trobà amb el dimoni. Altres vegades ja havia ocorregut, i en aquests casos, el diable sempre tenia les de perdre. Aquesta vegada li digué: "Fusteret, vols jugar a qui farà una planta millor?" Nostre Senyor ni li va contestar, però en pocs moments, un cep s'emparrava per un arbre que hi havia prop del camí, amb un penjoll de rossos raïms. El dimoni quedà tan bocabadat en veure un cep tan bonic que, tot nerviós, es posà a fer-ne un de semblant. Però allò que li sortí era més aviat un esbarzer, negre, ple de punxes, una veritable porqueria! El dimoni quedà tan avergonyit que desaparegué com per art d'encant. De llavors ençà, a l'esbarzer li quedà la mala anomenada de "cep del dimoni" per part de tota la pagesia. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1957) Una altra versió amb el mateix foins però sense dimoni seria la següent: ELS TRES CONSELLS AGRÍCOLES DE NOSTRE SENYOR. Diuen que Nostre Senyor li digué al gram en acabar-lo de crear: "Arrela ben fortament a dins de la terra perquè els bons pagesos voldran fer-te perdre la mena". A l'esbarzer li aconsellà: "Esgarrapa fort allà on puguis perquè tindràs feina per poder sobreviure" El cep fou tranquil·litzat d'aquesta manera: "Tu rai!, no patiràs ni mica ni gens; tot al contrari, seràs la planta més estimada de l'home. Dels teus raïms rossos n'extrauran un suc tan deliciós, anomenat vi, que cada vegada que els homes i les dones alçaran el porró, es sentiran tan feliços que et beneiran pels segles dels segles". (Josep Carreras, les Gunyoles, 1956).