Roc Foradat de cal Espanyol

Els Prats de Rei

Molt a prop de la masia de ca l'Espanyol, al mig d'una gran extensió de camps de cereals dividits per diversos bancals centenaris es distingeix un gran aflorament de roca arenosa de forma allargada, en el qual es va practicar una cavitat hemiesfèrica orientada cap a migdia que ha estat interpretada com un eremitori tardoantic o altmedieval. Actualment, aquesta cavitat està a uns 1'30 m d'alçada respecte al camp de conreu que té davant.
La cavitat no arriba als 3 m de profunditat i té una alçada màxima de 1'5 m. La planta és de tendència circular però molt irregular, i l'obertura o accés és semicircular, amb un arc rebaixat. Presenta indicis d'haver tingut una petita visera, avui molt erosionada, per evitar que l'aigua de la pluja arribés a l'interior. L'estructura no presenta cap compartimentació interna, per tant es tracta d'un sol petit espai. En el seu moment, cap als anys 80' del s. XX, es va assenyalar la presència dubtosa de restes de pigmentació ocre a les parets interiors d'aquesta fornícula, però en visites recents ha estat impossible constatar aquest punt. Als seus voltants s'hi han recollit fragments de ceràmica altmedieval, sense que es puguin, però, relacionar estratigràficament (i per tant, directament) amb l'eremitori.
Aquest tipus d'estructura, destinada a donar aixopluc a la vida solitària d'un eremita, presenta paral·lels amb altres eremitoris similars localitzats en antics territoris de l'Imperi Romà, des de La Rioja i Cantàbria, passant per França i acabant al nord d'Àfrica. A un nivell més local, 'eremitori de ca l'Espanyol s'inscriu en un conjunt d'una dotzena d'exemplars més localitzats i repartits per varis municipis limítrofs amb Els Prats de Rei, dins l'àrea d'influència d'un triangle de comunicacions format per camins molt antics al voltant dels quals s'assentaren aquests eremites cristianitzadors del territori rural.