Riu Mèder
Santa Eulàlia de Riuprimer
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El riu Mèder neix a la base dels turons dels serrats de la Minyona, el del Gran de la Roca i la Penyora, a uns 800m d'altitud aprox., al terme de Muntanyola (Osona). Aquest tram de capçalera, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer, rep el nom de Méder, de la mateixa manera que el tram de Sta. Eulàlia es conegut com a riera de Santa Eulàlia. El seu recorregut acaba a Vic, on passa a ser l'afluent principal del riu Gurri, que ho és a la vegada del riu Ter. Al seu pas per Santa Eulàlia, el Mèder, rep les aigües de recs, torrents i rieres, com els recs del Forn de la Calç, el de Torrents, el rec del Vilar, el rec de l'Horta del Vilar, el Rec de la Codina i el rec del Botei. El seu major afluent per la dreta és la riera de Muntanyola, que a la vegada rep les aigues del torrent del Bosc i del Dalmau, i el més important el torrent dels Casals. De la mateixa manera, el Mèder també rep les aigües de les riera de Sant Joan de Galí. A nivell natural, als seus marges es pot observar, principalment, el roure martinenc, propi de la biodiversitat d'aquesta zona de la plana.
Història
L'origen d'aquest topònim ha estat molt discutit durant els últims anys, segons autors com J. Corominas, la denominació té l'origen al seu estat de manteniment durant la seva historia, associat al concepte de Merder, "Riu sollat d'escòries i de bruticia". Així, es troba a les fonts el topònim de "Sta. Eulalie in Rivo Merdero", al 923, o "Sta. Eularia de Rivo Merdario", al 1068.
Altres estudiosos, com E. Moreu-Rei, relacionen aquests tipus de topònims amb un origen llatí, concretament amb el diminutiu de "merus" (clar, pur) i "meritus". La documentació mostra al s.XI, Santa Eulàlia de "rivo meritabili", com a origen del Mèder, que ha esdevingut posteriorment: "De Riuprimer".Probablement, és a partir d'aquest concepte que es va evolucionar cap al nom del poble Riuprimer.
Bibliografia
COROMINES, J. (1989). Onomasticon Cataloniae.
SANTASUSAGNA I RIU, A. I TORT I DONADA, J. A propòsit del Riu Mèder: de Claveguera a l'aire lliure a curs fluvial renaturalitzat. II congrés de la Societat d'Onomàstica i la XXVII Jornada d'Antroponímia i Toponímia de la UIB.
MOREU-REI, E. (1982). Els nostres noms de lloc. P. 135
TORT I DONADA, D. (2011) De noms i de llocs : miscel·lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon
