Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars "Fonts del Llobregat" i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel "Bullidor de Sant Esteve" pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el "bullidor de la Llet". Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de "la colònia Pujol i Tomàs", canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.
