Riera de Talamanca
Talamanca

    Bages
    Terme municipal de Talamanca, 08279 Talamanca
    Emplaçament
    De Talamanca a St Llorenç Savall per la B124 arribem al segon pont, on trobem capçalera de la riera

    Coordenades:

    41.72129
    1.99582
    416474
    4619319
    Número de fitxa
    08277 - 37
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    ACA- Agencia Catalana de l' Aigua
    Autoria de la fitxa
    Quim Serdà Manau

    La riera de Talamanca s'origina a la zona de conglomerats del Montcau i de la serra de l'Obac, d'on les aigües del torrent la Vall i del torrent de Cantacorbs baixen fins ajuntar-se tot formant una V a la zona coneguda com a 'Entreforcs', un punt limítrof dels termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. La riera segueix un recorregut d'uns 20 km, gairebé en paral·lel a la riera de Mura, i en direcció predominant del sud-est al nord-oest. Conflueixen a Sant Esteve per anar a desembocar, uns cinc km més tard, al riu Llobregat, prop dels Tres Salts. En el seu curs, la riera ha anat excavant les respectives valls, estretes i amb alguns trams tortuosos per la successió de meandres. En acostar-se al Llobregat les valls s'enfonsen, a la vegada que alguns vessants es drecen per esdevenir cingles. La consistència variable dels estrats de roca fa que l'aigua sovint no llisqui avall, sinó que salti esglaonada entre gorgs. Les valls estretes deixen poc espai al bosc de ribera, en canvi, les plantes properes a l'aigua hi són més nombroses: el canyís, les bogues, el creixen, la dolceta, la salicària, etc. AADD (1997:171)

    La capçalera i el primer tram de la riera es troben dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

    El paisatge de la riera de Talamanca manté restes de l'activitat humana. L'aigua de la riera ha servit històricament com a regadiu dels petits horts que es treballaven a la seva llera, una activitat avui abandonada però que ens ha deixat senyals inequívocs d'aquest fet, com són les quatre sínies que encara hi trobem, petites canalitzacions i rescloses.

    AA.DD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.