Riera de Lavernó
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    La Timba
    Emplaçament
    Espai a l'entorn del meandre de la riera de Lavernó, al sud de La Timba.
    123

    Coordenades:

    41.4221
    1.78757
    398685
    4586325
    Número de fitxa
    08240 - 135
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic/Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Sadurní i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Situat al límit del nucli antic, el sector de la Timba comprèn una àrea total d’uns 12.000 m², a la part superior està constituït per talussos verticals d’uns 15 a 20 m. de desnivell i a la part inferior queda delimitat pel meandre del riu Lavernó.

    L’evolució de la riera de Lavernó, va produir una erosió del marge del curs fluvial, inestabilitzant progressivament els materials situats pel damunt. Així es crea un precipici natural, la Timba, que suposa un accident geogràfic que històricament ha delimitat el creixement urbà de Sant Sadurní.

    Actualment és un àrea d’interès natural i reserva de la biodiversitat que, a banda de la Timba, comprèn un àrea de terreny existent entre la vegetació de ribera i la zona agrícola humanitzada, que resulta de gran importància biològica pel seu paper de refugi de la biodiversitat, un espai de creació humana que potencia la presència de plantes amb flors i fruits. És un espai de refugi, alimentació i nidificació d’animals com papallones i altres insectes pol·linitzadors, rèptils, aus i mamífers per tal d’afavorir la seva presència i protegir-la. Es tracta d’un connector entre hàbitats i ofereixen una gran varietat de recursos per a la comunitat vegetal i altres éssers vius.

    Aquesta àrea ha estat objecte d’una actuació per convertir-la en zona verda i aturar la seva degradació en una zona de gran impacte visual, ja que suposa una façana natural de la vila.

    Es tracta, d’un hàbitat de nidificació per espècies de rapinyaires forestals com l’esparver (Accipiter nisus), el gamarús (Strix aluco); així mateix són enclaus bàsics per a molts mamífers com el senglar (Sus scrofa), el toixò (Meles meles), la fagina (Martes foina) o la guineu (Vulpes vulpes). En els barrancs són molt freqüents els caus de rosegadors com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), per la qual cosa no ens ha d’estranyar la presència de tants depredadors de mida mitjana en aquest ambient.

    Actualment es desenvolupen diferents projectes mediambientals com un hort escolar, un espai d’avisament d’aus, o la reforestació d’algunes espècies de ribera habituals.

    L’any 2012 l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va fer una actuació per estabilitzar els talussos que s’havien anat degradant i també un projecte d’intervenció paisatgística amb un pressupost de 750.000 euros. Es van construït ', d'una banda un mur de gavions que permet estabilitzar les zones més degradades i d'altre murs verds en aquelles zones on el salt era inevitable. També es va sanejar una zona d’abocaments de runa i instal·lat sistemes de drenatge per protegir el terreny de l’erosió.

    CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.

    FERRAN, Antoni (dir. i coord.) (2005). El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès. Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.