Riera de Gaià
Viladecavalls

    Vallès Occidental
    Est del terme municipal
    204

    Coordenades:

    41.54884
    1.96562
    413732
    4600203
    Número de fitxa
    08300-91
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Dolent
    L'aigua està contaminada, alguns trams són bruts de deixalles i la travessen moltes infraestructures.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua. C/ Provença, 204-208 08036 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn

    Riera que neix a la serra de l'Obac, en terme de Vacarisses, i entra al municipi de Viladecavalls a l'alçada de Sant Miquel de Guanteras. Es nodreix de nombrosos torrents, travessant el terme de nord a sud. En aquest punt s'uneix amb la riera de Sant Jaume donant nom a la riera del Morral, que més endavant desemboca al Llobregat. La major part del seu recorregut és suau, agafant certa amplada en alguns trams, que queda delimitada per penya-segats erosionats per l'acció de l'aigua. La travessen diverses infraestructures, una de les quals s'està construint en el moment de fer l'inventari (l'autovia Orbital de Barcelona o Quart Cinturó). En algunes parts s'hi conserva el bosc de ribera format per àlbers (Populus alba), salzes blancs (Salix alba), sargues (Salix elaeagnos) i pollancres (Populus nigra), entre d'altres. També s'hi observa bruc d'hivern (Erica multiflora), peus de marxívol (Helleborus foetidus), sarriassa (Arum italicum), botja d'aigua (Dorycnium rectum), cues de cavall (Equisetum telmateia), etc. Entorn la riera hi ha força diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes, sense oblidar la presència de senglars.HERNÁNDEZ (2004 : 102).

    Durant l'època medieval, aquesta riera era coneguda com a Massurgs. A principi del segle XX, en aquesta riera s'hi va construir el pantà de la Xuriguera, en terme municipal de Terrassa. En un episodi de fortes pluges vers l'any 1944, la presa va cedir tràgicament, causant la mort de vuit persones i nombrosos danys materials.

    CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.