Riera de Carme (PEIN Sistema Prelitoral central PRC 107)
Carme

    Anoia
    Riera de Carme
    Emplaçament
    Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia.

    Coordenades:

    41.53191
    1.63325
    385982
    4598709
    Número de fitxa
    08048 - 58
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de conservació
    Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat, any 1992.
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Domini Públic Hidràulic i Ajuntament de Carme
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    La riera de Carme és l'afluent més important del riu Anoia i neix al coll de la Rovira Seca, dins el terme municipal de Querol (comarca de l'Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i Ancosa. Flueix en direcció sud-oest fins a la Pobla de Claramunt, a la zona on s'ubiquen antics molins paperers d'aquest municipi, on es troba l'aiguabarreig amb el riu Anoia. Amb un recorregut total de 23'6 km, té un cabdal de 167 litres per segon, una mesura de 17'36 hectòmetres per any, i drena una conca de 104 kilòmetres quadrats. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, dos dels quals pertanyen al terme de Carme. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).

    Fins el segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.

    ESTEVE, Josep; RIBAS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): "Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme", Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): "La riera de Carme abans havia estat la riera d'Anoia", Les Fonts de Carme, 15, Associació El Forat dels Graus, p. 261.