Riera de Begues
Olivella

    Garraf
    Emplaçament
    travessa el municipi de nord a sud
    110

    Coordenades:

    41.31203
    1.78658
    398431
    4574106
    Número de fitxa
    08148 - 38
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua
    Autoria de la fitxa
    Xavier Esteve i Gràcia

    Riera que travessa el terme d'Olivella en sentit nord-sud. Entra al municipi a peus del vessant occidental del puig Molí per, a partir d'aquí, circular en paral·lel a la carretera BV-2111. Dins el municipi li són tributaris el torrent de la Lloreda, el del Corralot, la riera dels Pelagons, el torrent de Turiols, el de la Romeguera, i el del Querol. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, els esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc.
    En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació i fauna diversa.