Resta de sínia de Sant Benet
Sant Fruitós de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes de la que fou una antiga sínia construïda vora el riu Llobregat, a tocar de la bahuma dels Gitanos, al peu de l'actual camí de Sant Benet. Es tracta d'una estructura excavada al terra que s'enfonsa uns 3,50 m de profunditat. La seva forma és rectangular, finalitzant al cantó de llevant (N-E) en forma semiesfèrica, mentre que al cantó de ponent (S-O) ho fa en angle recte. La seva orientació és SE-NO. A nivell de superfície l'element crea una obertura rectangular de 3,80 m de llargada x 2,20 d'amplada. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats i disposats, unificats amb morter de calç. L'aparell constructiu pot observar-se perfectament ja que no compta amb parts arrebossades. El cantó de llevant (N-E) l'estructura roman coberta parcialment per una falsa arcada de pedra, que es recolza directament a les parets laterals de l'estructura. A la paret de llevant de l'estructura s'observa l'existència d'una pilastra de pedra adossada al mur, que serveix de base d'arrencada de dues arcades fetes amb el que semblen maons. Sens dubte aquesta estructura servia de base per acollir una sínia de fusta que d'alguna manera recollia l'aigua del riu i l'abocava a un antic aqüeducte que existia a continuació i portava l'aigua fins al monestir de Sant Benet a través d'una sínia.
Element localitzat per Josep Singla, veí de Navarcles. Paral·lelament s'han observat restes d'una possible canalització que des del Pont de Cabrianes, passant per la Vall dels Horts i el pont del torrent de la fàbrica vermella, seguiria fins a Sant Benet. Es tracta de restes molt disperses però que podrien tenir relació amb l'existència d'un antiga sèquia que abastés d'aigua el monestir i regués la Vall dels Horts. Aquesta canalització tindria una possible relació amb la sínia localitzada.
Història
Llorenç Ferrer va localitzar durant la realització de les seves investigacions sobre el monestir de Sant Benet, documentació que feia referència a la construcció d'aquesta sínia a instàncies del monestir de Sant Benet. També de l'existència d'un petit aqüeducte que conduïa l'aigua. Per les seves indicacions sembla ser que es tractava d'una sínia de catufols. Les dates de referència són les del segle XVIII. Sens dubte degué restar abandonada al moment de l'exclaustració del monestir l'any 1835.
