Rentador de can Giró
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al barri de can Giró, davant la casa del mateix nom. Es nodria amb aigua de la mina de can Giró, que venia subterrània de cal Mariné i de la zona del camp de futbol. Després de can Giró la mina continuava descoberta cap a la zona de can Batzacs.
Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitzava la mateixa aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret on es sustenta el rentador és obrat amb maó. Conserva una escala per accedir al punt on les dones es col·locaven per rentar. Actualment el rentador queda molt enclotat i parcialment cobert, ja que el nivell del sòl ha pujat per millorar les condicions d’accés del camí.
Antigament a la casa de can Giró hi havia també una sínia de tracció animal.
Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol
Història
En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.
